“Compra” de vots a Veneçuela

Dilluns, 4 de desembre de 2006

 

Quan Veneçuela s'ha anat apropant a les eleccions presidencials del 3 de desembre, els previsibles atacs contra Hugo Chávez – que és un dictador o un governant populista, que guanya per frau electoral, que desaprofita els ingressos del petroli – han estat més i més difícils de sostenir.

Els votants de Chávez, principalment persones d'ascendència africana i indígena, no consideren un malbaratament de la seva riquesa utilitzar la renta petrolera en eliminar la pobresa que pateix un 80% de la població veneçolana. Durant els vuit anys de l'administració de Chávez el 60% més pobre de la població ha vist augmentar els seus ingresos en un sorprenent 45%, mentre que el 5% més ric els ha vist disminuir en un 28% (xifres de Datanalysis, una enquestadora que simpatitza amb l'oposició).

L'espai disponible no permet detallar aquí tots els assoliments de Chávez, però sí convé recalcar que sovint ell personalment manifesti que les dones són les més pobres, les que més treballen i les que tenen un major compromís amb la revolució bolivariana. També és important destacar els micro-crèdits subvencionats del Banco de Desarrollo de la Mujer; la disminució de la mortalitat infantil; l'alfabetització d'un milió i mig de persones; l'article 88 de la Constitució, que reconeix el treball no assalariat a la llar com econòmicament productiu; que les dones més pobres mestresses de casa rebin un ingrés mensual equivalent al 80% del salari mínim en reconeixement al seu treball a la llar; i la gran inversió social en programes de salut, educació, agricultura, cooperatives, etc., arribant inclús a l'enviament de gasoil per a calefacció a preus reduïts per les comunitats més pobres dels EEUU – en un ús de la “generosa factura del petroli” que les multinacionals petroleres i el govern nord-americà no han volgut fer.

Fins i tot s'ha arribat a acusar a Chávez de “compra de vots” per la seva inversió en programes socials. Tant de bò en altres països tinguéssim la possibilitat de votar per un president que contribuís a crear “una economia al servei dels éssers humans i no éssers humans al servei de l'economia”, i potser així l'Estat espanyol no es trobaria encara a la cua de la Unió Europea en ajuts a les famílies.

Sara Williams (Barcelona)

Home